Patrimoni cultural i natural de Nules Platja

Capitells

Gelosies

Pinacles

One Health

La platja de Nules no es pot entendre com un espai aïllat. La seua salut depén de la marjal, dels alguers i del territori que els envolta; i, alhora, influïx en la salut i el benestar de les persones. El concepte One Health (Una sola Salut) proposa precisament aquesta mirada integrada entre salut humana, animal i ambiental.

En el cas de Nules, això implica reconéixer que la qualitat de l’aigua depén de la marjal i dels cultius de l’entorn, que l’accés a espais naturals afavoreix el benestar de la població i que la pèrdua de biodiversitat té conseqüències directes sobre la qualitat de vida. Per això el ritme de vida en aquestes platges és pausat, diferent.

Un territori ambientalment rellevant

En les platges de Nules, aquesta visió integrada té una base territorial molt concreta. Es troben situades en un indret ambientalment privilegiat, entre la ZEC Alguers de Borriana-Nules-Moncofa (ES5222007) i la ZEC Marjal de Nules (ES5222005) i molt a prop del parc natural de la Serra d'Espadà (ES5222001), la ZEC Platja de Moncofa (ES5222006) i la ZEC Marjal d'Almenara (ES5223007). L'estreta franja en la que s'assenta no està ambientalment protegida, però no per això té menys valor: es tracta del cordó litoral de dunes i graves on hi ha el contacte entre la terra i la mar.

Aquesta disposició no és un accident. La costa, la marjal i la serra formen un continu ecològic: l’aigua que baixa de la muntanya alimenta els aiguamolls; la marjal filtra i regula els fluxos d’aigua; i la platja fa de transició entre la terra i la mar. Per això, protegir la platja no és una qüestió estètica ni només local: és garantir el funcionament de tot un sistema.

El cordó litoral: un ecosistema amenaçat

El cordó litoral sobre el qual s’assenta la platja de Nules és un dels elements naturals més singulars del territori. Està format per l’acumulació de graves i arenes que la mar ha anat dipositant al llarg de segles, i constitueix el contacte entre la mar i la marjal.

A la Comunitat Valenciana, aquest tipus de paisatge ha desaparegut en gran part sota la pressió urbanística, el turisme massiu i la regressió de la costa. En Nules, la platja no s'ha concebut mai com a explotació turística, sinó que l'ús d'aquest territori ha estat històricament contingut: urbanització d’escassa altura, pocs vials, cultius en serredals i marjals, i un nucli allunyat de la línia de costa. Aquest model ha permès que el cordó litoral mantinguera part de la seua funció ecològica, tot i les pressions recents, i s'han citat espècies vegetals litorals d'interés com Polygonum maritimum, Ammochloa palestina o Silene cambessedesii. Quant a la vida animal, destaca la nidificació de la tortuga bova (Caretta caretta).

No obstant això, la platja de Nules pateix problemes greus: l’avanç de la línia de costa, l’erosió provocada en part per infraestructures portuàries al nord, la pèrdua del cordó de dunes mòbils i la neteja mecànica de les platges amb tractor, que afecta la vegetació i la fauna del cordó. Com a conseqüència, el cordó de dunes i graves ha disminuït la seua amplada al mínim, perdent més de 100 m en alguns punts.

Els alguers: la selva submergida que protegeix la platja

Al mar, davant de la platja, s’estén la ZEC Alguers de Borriana-Nules-Moncofa, un espai de més de 4.000 hectàrees que protegeix praderes de fanerògames marines, sobretot Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa.

Aquestes plantes no són algues: són plantes amb arrels, fulles, flors i fruits, però que s'han adaptat a viure dins la mar. Formen autèntiques “selves submergides” que fan moltes funcions:

• Oxigenen l’aigua i produeixen matèria orgànica.
• Retenen sediments i redueixen la turbidesa.
• Estabilitzen el fons marí i redueixen l’energia de les onades.
• Servixen de refugi, lloc de posta i zona d’alimentació per a centenars d’espècies.
• Capturen i emmagatzemen carboni a llarg termini.

La relació entre els alguers i la platja és directa. Les praderies frenen l’energia del mar abans que arribe a la costa, cosa que ajuda a reduir l’erosió i a mantenir l’estabilitat de la platja. Quan les praderies es degraden, la costa perd una de les seues millors defenses naturals.

A més, les fulles i restes de posidònia que arriben a la platja no són brutícia: són part del cicle natural. Aporten matèria orgànica al sistema i eviten que el vent s'enduga l'arena. Retirar-les de manera indiscriminada amb maquinària pesada debilita la platja i empobreix el seu valor ecològic.

La marjal de Nules: l’aigua dolça que sosté la vida

Cap a l’interior, la ZEC Marjal de Nules ocupa una superfície d’unes 644 hectàrees i forma part de la Xarxa Natura 2000. Conserva zones inundades amb vegetació palustre i una biodiversitat remarcable.

La marjal és un aiguamoll litoral: un espai on l’aigua dolça dels ullals i els regs es barreja amb la influència salina de la mar. Aquesta condició intermèdia fa que hi apareguen plantes molt especialitzades, com ara Utricularia australis (una planta carnívora aquàtica), Cladium mariscus (una ciperàcia de marjal), Thalictrum maritimum, Nymphaea alba (nenúfar),...

Per altra banda, la marjal també és un refugi de biodiversitat agrícola, on es conserven varietats autòctones d'hortalisses i fruiters -com pomeres, tomates o carabassetes- que poden ser d'interés davant els reptes agrícoles i ambientals que ha d'afrontar la nostra societat.

La marjal és també un refugi per a la fauna. Podem trobar bivalves d’aigua dolça com els petxinots (Unio mancus i Anodonta anatina) i també s’hi han citat rèptils com el galàpag europeu (Emys orbicularis), rapinyaires com l’arpellot de marjal (Circus aeruginosus), i una gran diversitat d’aus aquàtiques i terrestres. De fet, podem trobar en la marjal de Nules fins a un terç de les espècies d’aus citades en territori valencià, convertint-la en un punt calent de biodiversitat.

La relació entre la marjal i la platja és estreta. La marjal regula el flux d’aigua dolça cap al mar, filtra nutrients i contaminants, i manté el nivell freàtic que sosté la vegetació del cordó litoral. I algunes espècies s'han adaptat a viure en aquests ambients de transició: gavines, corbes marines, o inclús peixos com el llobarro, la llisa o l'anguila són capaços d'adaptar-se i viure tant en aigua salada com en aigua dolça.

Quan la marjal es degrada —per abandonament de cultius, per intensificació agrícola o per urbanització— la platja també pateix: perd qualitat d’aigua, perd vegetació i perd capacitat de regeneració.

Els reptes pendents

Malgrat el seu valor, la platja de Nules enfronta diversos problemes ambientals que cal abordar de manera urgent:

• Avanç de la línia de costa i pèrdua de sorra i graves.
• Pressió urbanística i nous vials o ampliacions dels existents.
• Canvis en l’ús agrícola: abandonament de cultius tradicionals, abús de fitosanitaris i contaminació per excés de fertilitzants.
• Deteriorament de la qualitat de l’aigua de la mar.

La conservació d’aquest espai no és una tasca d’una sola administració ni d’un sol col·lectiu. Requereix la implicació de l'administració central, la Generalitat, l'ajuntament, els agricultors, els veïns i les associacions locals. I sobretot, requereix que la ciutadania conega i valore el que té.